L’altre Ciutat

Quan vaig arribar a Cerdanyola per primer cop, allà per l’any 1979, unes de les coses que em va copsar més era quan a punt de sortir per l’autopista es veien unes barraques al fons, i sempre em deia que tenia que anar a fer unes fotos.
Fins que un dia al any 83 em vaig decidir i amb la meva Pentax, tres òptiques fixes i amb un rodet de ilford de 125 asa, vaig anar a l’altre ciutat, era dissabte  i els nanos del campament estaven jugant i pocs adults. Vaig tornar al cap d’unes setmanes per acabar d’enllestir el reportatge i em van dir que ja no tornes més.
En el seu moment la ciutat arribava a tenir uns 900 habitants, la majoria d’ètnia gitana i d’origen portuguès. Es van instal·lar cap a finals dels setanta, la proximitat a Barcelona els hi facilitava les seves activitats, com demanar almoina, la compra-venda de trastos vells i firaires.
Les condicions higièniques sanitàries dels campaments eren molt deficients, abundanven les rates. Per a tots els habitants només hi havia una font. No hi havia llum i al ivern s’escalfeven encenent fogueres dins dels seus habitacles, malgrat el perill que suposava. 
El campament va estar desallotjat abans de les olimpíades de Barcelona a l’any 1992.