L’altra Ciutat

L’altra ciutat

Quan vaig arribar a Cerdanyola per primer cop, cap a l’any 1979, una de les coses que em va sorprendre més, va ser el campament de barraques al marge del Riu que hi havia prop de l’autopista. Sempre pensava que havia d’anar-hi a fer unes fotos.

Va arribar un dia, a l’any 82 que em vaig decidir: amb la meva Pentax, tres òptiques fixes i un rodet Ilford de 125 asa, vaig anar a veure l’altre cara de la ciutat. Era un dissabte  i els nanos del campament estaven jugant i hi havia pocs adults. Vaig tornar al cap d’unes setmanes per acabar d’enllestir el reportatge, vaig poder fer fotos, però em van dir que ja no tornés més.

En el seu moment, l’altra ciutat, que s’havia instal.lat cap als anys setanta,  arribava a tenir uns 900 habitants, la majoria dels quals d’ètnia gitana i d’origen portuguès. La proximitat amb Barcelona  els facilitava el seu modus vivendi: la compra-venda, els mercats, demanar almoina, … 

Les condicions higièniques sanitàries del campament eren molt deficients i hi abundanven les rates. Una sola font abastia a tots els habitants i no hi havia llum. A l’hivern s’escalfaven

encenent fogueres dins dels seus habitacles, malgrat el perill que això suposava. 

El campament va estar desallotjat just abans de les olimpíades de Barcelona a l’any 1992.