Peu de foto

Vaig començar tímidament a fotografiar músics, a principis dels 80, a la Cova del Drac del carrer Tusset i posteriorment a la nova Jazz Cava de Terrassa. En sorgir les primeres càmeres digitals es van obrir noves possibilitats tècniques; va ser just en aquell moment, al 2006,  quan vaig començar a emprendre aquest projecte que ara exposo.

Tinc la sort de haver viscut en una ciutat blusera com és Cerdanyola del Vallès, ciutat on, afortunadament, se celebra el festival internacional de Blues i on, a més, fins ara hem tingut un parell de locals com el Bar Blues i La Tia Felipa,  per als quals hi han tocat grans músics.

A mesura que anava fent fotos i veia aquelles expressions que captava amb la càmera,  em preguntava què deuria sentir el músic quan feia aquell gest d’esforç. Va ser aleshores quan els vaig començar a preguntar: “Tu què sents quan toques blues? Què és per a tu el blues?” I així va començar tot: esperava a localitzar el músic de nou, li explicava el projecte, li regalava una còpia de la seva fotografia i tots ells, amablement, col·laboraven escrivint un text explicant les seves sensacions.

De vegades no ha estat senzill seguir als músics abans o després d’una actuació,  explicar-los la història i aconseguir que fessin una nova improvisació. El què acabaven reflectint és el què sentien els músics en aquell moment.

Aquesta exposició, “Peu de foto” actualment es composa de 30 fotografies, però el projecte no està tancat mentre hi hagi músics i blues.